El Ple del Consell de Escolar de les Illes Balears no aprova l'informe que havia de justificar l'elecció de llengua a l'ordre d'escolarització
24-Abril-2012
Després de vàries hores de debat i votacions de les esmenes presentades des de diferents sectors de la comunitat educativa, la votació de l'Informe ha quedat empatada amb 17 vots a favor i 17 en contra. Empat que ha desfet amb el vot de qualitat del President del Consell Escolar de les Illes Balears, el Sr. Jordi Llabrés, que ha votat en contra de l'Informe elaborat pel ponent i esmenat al Ple amb el seu vot en contra de l'aprovació de l'Informe.
Durant el Plenari, l'esmena que ha duit més debat entre els Consellers del Consell Escolar ha estat la que havien presentat els Consellers representants de COAPA, Cooperatives d'Ensenyament, Consell de Formentera, FETE-UGT, STEI, CCOO i de la UIB reclamant la supressió de l'article 5 sobre l'elecció de llengua del primer ensenyament en una votació ajustada amb 19 vots a favor de la supressió de l'article i 18 en contra amb una abstenció.
La supressió d'aquest article s'ha demanat per considerar que introduïa un element de distorsió en el sistema educatiu de les Illes Balears en un moment en que ja té prou problemes i reptes plantejats a resoldre donada la situació de retallades econòmiques i de recursos que han duit a suprimir ajudes a les famílies, suports i reforços educatius, places de personal docent, increment de ràtios d'alumnes i dotacions econòmiques dels centres educatius.
Per altre part, no s'ha explicat des de la Conselleria en quines condicions es duria a terme aquesta elecció de llengua de primer ensenyament, com s'organitzarien els centres educatius, quin cost extra tendria aquesta mesura i quines conseqüències tendria per a l'equitat i cohesió social dels alumnes de les Illes Balears.
Al mateix temps, aquest article no respecte l'autonomia dels centres educatius de que tant parla la Conselleria, la decisió dels Consells Escolars de Centre, els Claustres i els Projectes Educatius i Lingüístics per poder seguir desenvolupant l'aprenentatge en llengua catalana tal com s'havia fet fins ara. Així com tampoc l'esperit de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i de la Llei de Normalització Lingüística que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, així com la nostra cultura i tradicions són elements identificadors de la nostra societat i elements vertebradors de la nostra identitat.
En el torn de paraules posteriors, han estat moltes les veus que han expressat el seu desig d'obrir un debat assossegat i enriquidor sobre com s'ha de garantir l'objectiu final del coneixement i competència de l'alumnat de ambdues llengües oficials sense imposició de mesures polítiques antipedagògiques. El Sistema Educatiu ha de tenir mecanismes de correcció individuals per a cada alumne per corregir les deficiències en el coneixement d'una o altre llengua en funció de les múltiples proves establertes per avaluar la competència dels alumnes en les diferents matèries instrumentals.
Durant el Plenari, l'esmena que ha duit més debat entre els Consellers del Consell Escolar ha estat la que havien presentat els Consellers representants de COAPA, Cooperatives d'Ensenyament, Consell de Formentera, FETE-UGT, STEI, CCOO i de la UIB reclamant la supressió de l'article 5 sobre l'elecció de llengua del primer ensenyament en una votació ajustada amb 19 vots a favor de la supressió de l'article i 18 en contra amb una abstenció.
La supressió d'aquest article s'ha demanat per considerar que introduïa un element de distorsió en el sistema educatiu de les Illes Balears en un moment en que ja té prou problemes i reptes plantejats a resoldre donada la situació de retallades econòmiques i de recursos que han duit a suprimir ajudes a les famílies, suports i reforços educatius, places de personal docent, increment de ràtios d'alumnes i dotacions econòmiques dels centres educatius.
Per altre part, no s'ha explicat des de la Conselleria en quines condicions es duria a terme aquesta elecció de llengua de primer ensenyament, com s'organitzarien els centres educatius, quin cost extra tendria aquesta mesura i quines conseqüències tendria per a l'equitat i cohesió social dels alumnes de les Illes Balears.
Al mateix temps, aquest article no respecte l'autonomia dels centres educatius de que tant parla la Conselleria, la decisió dels Consells Escolars de Centre, els Claustres i els Projectes Educatius i Lingüístics per poder seguir desenvolupant l'aprenentatge en llengua catalana tal com s'havia fet fins ara. Així com tampoc l'esperit de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i de la Llei de Normalització Lingüística que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, així com la nostra cultura i tradicions són elements identificadors de la nostra societat i elements vertebradors de la nostra identitat.
En el torn de paraules posteriors, han estat moltes les veus que han expressat el seu desig d'obrir un debat assossegat i enriquidor sobre com s'ha de garantir l'objectiu final del coneixement i competència de l'alumnat de ambdues llengües oficials sense imposició de mesures polítiques antipedagògiques. El Sistema Educatiu ha de tenir mecanismes de correcció individuals per a cada alumne per corregir les deficiències en el coneixement d'una o altre llengua en funció de les múltiples proves establertes per avaluar la competència dels alumnes en les diferents matèries instrumentals.
